diumenge, 2 de febrer de 2014

NECESSITEM PENSADORS DE SABATA I ESPARDENYA

A l'Església necessitem pensadors de sabata i espardenya. Necessitem gent que pensi les coses, que tingui una reflexió potent i fonda de la realitat, de les relacions humanes, de l'acció pastoral... Però gent que aquest saber el posi al servei de la vida quotidiana de la comunitat i no al servei de les coses del món com el prestigi o el reconeixement. Necessitem accions pensades, portades a la pregària, encomanades a l'Eucaristia... Però accions de casa i fetes a casa; pensaments que moguin a actuar en la realitat.

A la parròquia tenim el repte de viure la realitat quotidiana, el joc curt amb la gent del poble, del carrer. Nosaltres formem part d'aquest món tot i tenir el cor posat en l'altre. Necessitem gent capaç de donar la seva vida completament al servei de l'Església de Crist, i aquest heroisme que sigui quotidià, senzill, amb la normalitat de tants germans nostres de la família humana que viuen vides d'entrega i esforç. La mateixa capacitat de donar-se als altres, no és exclusiva dels qui som batejats, gràcies a Déu! Però els qui formem part del poble de batejats hauriem de viure encara més una vida donada als altres, ja que la nostra motivació és l'esperança, eternitat i amor de Jesús.

Necessitem persones que es creguin que la seva vida real és real i posin tot el que tenen sense reserves al servei de l'Evangeli de Jesús i en fidelitat i amor incondicional a l'Església. Necessitem parroquians capaços de pensar, formar-se, viure l'Eucaristia i els sagraments a totes i fer-ho sense cercar glòries del món sinó la glòria de Déu entre la gent del poble, amb noms i cognoms, al joc curt que és la vida, en el tu a tu de cor.

Per cada 100 alumnes, un mestre; per cada 100 treballadors, un coordinador; per cada 100 amics, una reunió; per cada 100 mirades fredes, un cor calent; per cada 100, et tenim a tu.