diumenge, 9 d’agost de 2015

TALLER LLIBRE VERMELL DE MONTSERRAT



Introducció
El Llibre Vermell de Montserrat és un còdex que es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número 1 del seu fons de manuscrits. El nom es deu al color de la coberta de vellut vermell. Ens trobem davant una joia de la música popular cristiana de la nostra terra. Us trobeu davant un tresor del XIII-XIV. Pensin que quan s’escriu ja feia temps que es devia cantar. Cantar i dansar en honor a la Mare de Déu de Montserrat! No hi havia les “celdes” i els pelegrins feien nit al voltant del monestir. Tan sols pensar-hi és una imatge que captiva. No us sembla?

La introducció la fem a partir del text de Ma. Carmen Gómez i Muntané i la wikipèdia. Sempre miro la wiki, i és la base d’aquesta intro, però parlant us faré referència al treball de Gómez Muntané i us el passaré. Jo penso que és un bon estudi del tema i us recomano que compreu el llibre quan pugueu, a Montserrat el tenen o us l’encarreguen.
“El Llibre vermell de Montserrat” Editorial ELS LLIBRES DE LA FRONTERA.

Sobretot citaré els comentaris del pròleg i la conclusió. Un treball excel·lent i superinteressant!! Després farem audició i presentació dels temes seleccionats, amb anotacions també de la mateixa autora. No us espanti que el català medieval i el llatí són molt divertits...

Musicalment hi ha el repte de “suposar” o pràcticament inventar el que deurien fer els instruments. Per tant, en l’acompanyament musical tenim una santa llibertat que podem formar aprenent la polifonia primer i després deixar-nos arrossegar per l’esperit de la música antiga. Endavant!

El còdex
El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle XVI. Va ser enquadernat al segle XIX amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàgines que en van ser arrencades.

Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins que acudien de manera massiva al monestir a partir del segle XIV.

El Cançoner Montserratí
Els folis 21v.-27 recullen aquestes peces musicals, totes d'autor anònim. La seva finalitat es descriu en llatí al mateix manuscrit: «Quia interdum peregrini quando vigilant in ecclesia Beate Marie de Monte Serrato volunt cantare et trepudiare, et etiam in platea de die, et ibi non debeant nisi honestas ac devotas cantilenas cantare, idcirco superius et inferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et parce, ne perturbent perseverantes in orationibus et devotis contemplationibus.» En català: "Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a l'església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s'han escrit les cançons que apareixen aquí. I han de ser cantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar ningú que vetlli en la pregària i en la contemplació devota."

Les peces tenen textos en llatí, en occità i en català, i són en part monòdiques (cànons) i en part polifòniques (himnes, danses i un motet) politextual, de manera que les diferents veus canten textos diferents alhora. Les danses es ballaven en forma de ball redon, un precursor de formes populars més tardanes. El conjunt, d'una gran riquesa i bellesa melòdica, conté força elements arcaïtzants i alhora influències diverses -peces d'un fort regust popular al costat d'altres que s'allunyen totalment d'aquest sabor- que revelen l'animat intercanvi d'estils i conceptes musicals tant occidentals com orientals que marcava el paisatge musical de l'època.

Aquestes peces foren copiades a finals del segle XIV, probablement entre 1396 i 1399. Algunes es poden enquadrar dintre del corrent estilístic de l'Ars Nova, tot i que altres semblen testimoniar dates de composició més antigues. Només 2 de les 10 peces estan recollides en altres fonts. Al segle XX, a més dels importants estudis musicològics que s'hi van dedicar, aquestes cançons van despertar l'interès de nombrosos intèrprets de música antiga, entre ells Jordi Savall, els conjunts Micrologus, Ensemble Unicorn, Theatrum Instrumentorum, l'Osnabrück Jugend Chor, el Studio der Frühen Musik, dirigit per Thomas Binkley, Alla Francesca i la Capella de Ministrers, i fins i tot la Companyia Elèctrica Dharma.

Jo us recomano vivament la interpretació  en mans de Jordi Savall i de la Dharma, perquè són creatius, atrevits i interpreten amb gran llibertat d’esperit els instruments, salvant les diferències internes. El treball d’Hesperion XX és arqueologia musical de qualitat en mans d’experts medievalistes, mentre que el contrast de la Companyia és un aggiornamento a la música moderna comercial. El repte que vull que fem nostre és pensar com avui uns pelegrins sense allotjament a Montserrat i unplugged, al mig de la plaça podem re-interpretar i fer nostres els cants i danses a la Moreneta.

No tenim cap pressa, no cal fer els tres temes i resoldre’ls, però crec que pot ser un camí interessant en la recerca de la música popular de l’Església.

Laudemus Virginem (Canon a 3)


Stela Splendens (Dansa en forma de virelai)


Inperayritz de la ciutat Ioyosa (Motet polifònic)





 




jordi@parroquia.cat  CONVIS2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada