Interessant la presentació que fa Natxo Tarrés del personatge Bob Marley. Us deixo aquesta entrevista i cançó. Diu que "estem en un moment que ens fa molta falta aquest discurs d'amor, de germanor, i alhora de lluita i d'entrega. (...) La gent es queda amb el tòpic del futbol la maria i les rastes, (...) però en realitat Bob Marley era la punta de llança d'un col·lectiu que es presentava com un exèrcit de pau".
dijous, 27 de juny de 2013
PENSEM-HI...| La música ens ajuda a escoltar, parlar i guarir
Us comparteixo una reflexió en la que Natxo Tarrés ens explica com la música és eina de pau. Ens permet endinsar-nos en nosaltres i els demés d'una manera "no racional". És una eina amb la que podem posar pau als desigs + íntims de la persona, ens ajuda a comprendre el procés de l'altre i construïr ponts. Són 3 minuts senzills però que ens poden ajudar a pensar.
UN NOU PAISATGE| Gossos
El tema de gossos, "Un nou paisatge" és un crit a cercar. El desig incansable de seguir buscant ofert per un grup inspirat en la lluita per alliberar-se de l'esclavatge de Babilonia. Ens presenta el repte d'uns naufrags-navegants que lluiten entre la llum i la foscor cercant el camí a casa, cercant Ítaca, el lloc on surt el sol. Un viatge que passa per allunyar-se de l'espasa de la violència, la culpa, el desencís i la por. Gràcies per aquest nou treball i moooolts ànims!
Passaven mesos navegant
entre la llum i la foscor,
tenien l'esperança de trobar
el lloc per on sortia el Sol.
Seguien la visió, la força per continuar
autèntics herois.
Ja no sabem imaginar com crear el nostre propi demà
no estem desperts.
Et perden les imatges que tens al teu voltant
són part d'un vell muntatge que ens ha estat atrapant.
Amb un nou paisatge
tornarem a casa
som ara a l'inici
d'un nou precipici.
Busco la rialla, l'abraçada i el tot
m'allunyo de l'espasa, de la culpa i la por
en una bona paraula hi ha sempre un missatge
un jeroglífic un nou viatge, anem.
Amb un nou paisatge
tornarem a casa
som ara a l'inici
d'un nou precipici.
Traurem l'esperança
del vell equipatge
ja res ens espanta
vivim dins la màgia.
dimarts, 4 de juny de 2013
ANDA... LEVANTATE Y ANDA | Alvaro Fraile
Hi ha maneres de fer que són cosa fina... M'agrada molt. La imatge, la veu, la música senzilla... crec que va molt en la línia del que em sona a "normal" i "actual" pel meu gust, i ho dic amb el sentit més bonic de l'expressió. No parla explicitament de Déu, va deixant textos, salms... És una lletra d'esperança, reconstrucció personal i espiritual... Desitjo que us agradi tan com a mi!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)