Un bon amic, que encara no ha confirmat si podrà venir ens ha escrit aquestes linies com a testimoni per compartir amb nosaltres per si de cas... Les rebem com les aportacions que cadascú de nosaltres podrem fer; amb estimació i ganes d'aprendre els uns dels altres. Gràcies J.O.!
Et
diria que sóc home de poques paraules, sempre toco cançons d'altres persones.
M'encanta cantar i crec que és un moment de connexió amb Déu molt potent. Quan
un canta, o amb la música en general, s'està fent que una cosa que ens ve
donada, com la veu, s'articuli de forma que crea harmonia, genera estats d'anim
i es deixen anar sentiments amagats, llavors la música pren un sentit de
conversa amb Déu. Jo quan canto, procuro que les lletres (igual que quan reso
pregàries d'altres sants o el parenostre de Jesús) siguin proncunciades com si
les sentís, intento fer-les meves.
La
múscia és bellesa creada del no res, un animal no podria fer-la ni tampoc
apreciar-la com ho fem les persones. És un instrument que ens dóna Déu (igual
que les altres arts) que podem fer servir per intentar palpar la bellesa de Déu
i intentar (només intentar) mostrar la bellesa de Déu. Si no m'equivoco Jesús
deia que venia a portar el Regne del Del i que era aprop, aquí a la Terra ja
podem fer "tastets de Cel", la música és un d'aquests tastets. Ens fa
més humans.
Una
cosa que m’agrada dir és que la veu és un do. Que cal posar-lo al servei dels
altres, que no hem de tenir vergonya ni mandra de mostrar la bellesa. Que no hem
de patir si un cant no queda perfecte perquè comta la intenció. Que la
frase de St. Agusti qui canta resa dues vegades, es compleix quan es canta amb
conciència. Que hem de procurar fer les coses ben fetes i si animem a missa
ajudar a participar el poble, oferir-ho a Déu, donar gràcies pel do de la música. En quant al
video no sé si et refereixes que et recomani un dels meus o algun altre.
un
video que t’agradi?
una
web que t’agradi?
