
Introducció
El Llibre Vermell de Montserrat és un còdex
que es conserva a la Biblioteca de
l'Abadia de Montserrat amb el número 1 del seu fons de manuscrits.
El nom es deu al color de la coberta de vellut vermell. Ens trobem davant una joia de la música popular
cristiana de la nostra terra. Us trobeu davant un tresor del XIII-XIV. Pensin
que quan s’escriu ja feia temps que es devia cantar. Cantar i dansar en honor a
la Mare de Déu de Montserrat! No hi havia les “celdes” i els pelegrins feien
nit al voltant del monestir. Tan sols pensar-hi és una imatge que captiva. No
us sembla?
La introducció la fem a partir del text de Ma. Carmen Gómez i Muntané i
la wikipèdia. Sempre miro la wiki, i és la base d’aquesta intro, però parlant
us faré referència al treball de Gómez Muntané i us el passaré. Jo penso que és
un bon estudi del tema i us recomano que compreu el llibre quan pugueu, a
Montserrat el tenen o us l’encarreguen.
“El Llibre vermell de Montserrat”
Editorial ELS LLIBRES DE LA FRONTERA.
Sobretot citaré els comentaris del pròleg i la conclusió. Un treball
excel·lent i superinteressant!! Després farem audició i presentació dels temes
seleccionats, amb anotacions també de la mateixa autora. No us espanti que el
català medieval i el llatí són molt divertits...
Musicalment hi ha el repte de “suposar” o pràcticament inventar el que deurien
fer els instruments. Per tant, en l’acompanyament musical tenim una santa
llibertat que podem formar aprenent la polifonia primer i després deixar-nos
arrossegar per l’esperit de la música antiga. Endavant!
El còdex
El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també
fragments del segle XVI. Va ser enquadernat al segle XIX
amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una
enquadernació en pell vermella el 1947. El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser
descobert a Vic
i restituït a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba força deteriorat,
especialment per la falta de nombroses pàgines que en van ser arrencades.
Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa,
entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format
per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a
l'ús dels pelegrins
que acudien de manera massiva al monestir a partir del segle XIV.
El Cançoner Montserratí
Els folis 21v.-27 recullen aquestes peces musicals, totes d'autor anònim.
La seva finalitat es descriu en llatí
al mateix manuscrit: «Quia interdum peregrini quando vigilant in ecclesia
Beate Marie de Monte Serrato volunt cantare et trepudiare, et etiam in platea
de die, et ibi non debeant nisi honestas ac devotas cantilenas cantare, idcirco
superius et inferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et
parce, ne perturbent perseverantes in orationibus et devotis contemplationibus.»
En català:
"Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a
l'església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i com que
allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s'han escrit
les cançons que apareixen aquí. I han de ser cantades de manera honesta i sòbria,
vigilant de no destorbar ningú que vetlli en la pregària i en la contemplació
devota."
Les peces tenen textos en llatí, en occità i en català, i són en part monòdiques
(cànons) i en part polifòniques
(himnes,
danses
i un motet)
politextual, de manera que les diferents veus canten textos diferents alhora.
Les danses
es ballaven en forma de ball redon, un precursor de formes
populars més tardanes. El conjunt, d'una gran riquesa i bellesa melòdica, conté
força elements arcaïtzants i alhora influències diverses -peces d'un fort
regust popular al costat d'altres que s'allunyen totalment d'aquest sabor- que
revelen l'animat intercanvi d'estils i conceptes musicals tant occidentals com
orientals que marcava el paisatge musical de l'època.
Aquestes peces foren copiades a finals del segle XIV,
probablement entre 1396
i 1399.
Algunes es poden enquadrar dintre del corrent estilístic
de l'Ars Nova,
tot i que altres semblen testimoniar dates de composició més antigues. Només 2
de les 10 peces estan recollides en altres fonts. Al segle XX,
a més dels importants estudis musicològics que s'hi van dedicar, aquestes
cançons van despertar l'interès de nombrosos intèrprets de música antiga, entre
ells Jordi Savall,
els conjunts Micrologus, Ensemble
Unicorn, Theatrum Instrumentorum, l'Osnabrück Jugend Chor, el Studio der Frühen
Musik, dirigit per Thomas Binkley, Alla Francesca i la Capella de Ministrers, i fins i tot la Companyia Elèctrica Dharma.
Jo us recomano vivament la interpretació
en mans de Jordi Savall i de la Dharma, perquè són creatius, atrevits i
interpreten amb gran llibertat d’esperit els instruments, salvant les
diferències internes. El treball d’Hesperion XX és arqueologia musical de
qualitat en mans d’experts medievalistes, mentre que el contrast de la
Companyia és un aggiornamento a la
música moderna comercial. El repte que vull que fem nostre és pensar com avui
uns pelegrins sense allotjament a Montserrat i unplugged, al mig de la plaça podem re-interpretar i fer nostres
els cants i danses a la Moreneta.
No tenim cap pressa, no cal fer els tres temes i resoldre’ls, però crec que
pot ser un camí interessant en la recerca de la música popular de l’Església.
Laudemus Virginem (Canon a 3)
Stela Splendens (Dansa en
forma de virelai)
Inperayritz de la ciutat Ioyosa (Motet
polifònic)
jordi@parroquia.cat CONVIS2015
Cap comentari:
Publica un comentari